Quan arriba la tardor, els boscos catalans es vesteixen de colors i d’aromes, però també de feina i tradició. Avellanes, castanyes, bolets, safrà, mel o herbes remeieres són molt més que fruits estacionals: són fonts de vida, d’ocupació i d’identitat per a moltes dones del territori. Aquest article vol donar veu a aquells projectes femenins que transformen el bosc en economia circular i sostenible.
El valor de la recol·lecció sostenible
Recol·lectar amb consciència és entendre que el bosc no és un recurs infinit, sinó un ecosistema viu. A les comarques de muntanya i de l’interior de Catalunya, moltes dones han trobat en aquesta activitat una manera de combinar arrelament i innovació. Recuperen sabers antics, respecten els cicles naturals i aposten per circuits curts de venda.
Projectes amb nom de dona
- La Castanyera de Viladrau (Osona) — Un projecte que reivindica el paper tradicional de la dona al bosc. Amb activitats de recollida i tallers, promou la castanya com a producte identitari i impulsa l’educació ambiental.
- Mel El Querol (Baix Camp) — Darrere els ruscos hi ha la Marta, apicultora que combina tradició familiar i pràctiques ecològiques. Produeix mel de castanyer i de romaní, i participa en xarxes locals de producte de proximitat.
- Safrà del Montsec (Pallars Jussà) — La Maria i la seva germana van recuperar aquesta flor preciosa i laboriosa, convertint una petita explotació en un exemple d’economia circular i turisme rural vinculat al paisatge.
- Herbes de la Conca (Conca de Barberà) — Liderat per un equip de dones, aquest projecte elabora infusions i ungüents a partir de plantes silvestres recol·lectades de manera responsable. També organitzen tallers per transmetre coneixement local.
El bosc com a economia circular
Aquests projectes comparteixen una mateixa essència: tornar al territori allò que el territori ens dóna. Transformen fruits en productes de valor afegit —melmelades, licors, cosmètics naturals— i creen ocupació a escala local. La circularitat aquí no és només ecològica, sinó també social: cada projecte connecta persones, saber i territori.
El paper femení en la nova ruralitat
Les dones han estat històricament cuidadores del paisatge i garants dels coneixements tradicionals. Avui són també emprenedores que donen forma a una economia verda, resilient i arrelada. Els seus projectes, sovint petits i cooperatius, demostren que és possible viure del bosc sense esgotar-lo.
Epíleg: cuidar, recollir, transformar
Fruits de tardor, fruits amb ànima: darrere cada pot de mel, cada bossa d’herbes o cada cistell de castanyes hi ha una història de respecte, treball i estima pel territori. Recol·lectar amb consciència vol dir entendre que el futur rural serà sostenible —o no serà. I, com sempre, són les mans de les dones les que marquen el camí.
