Ester Gomis, nascuda a Vilallonga del Camp el 1978, encara deixa ben clar el seu rol en la gestió de la masia familiar mentre esmorza tranquil·lament un entrepà de pernil a la terrassa. "El meu marit no és pagès; aquí sóc la pagesa i mestressa de les terres", proclama amb determinació. Quan se li pregunta sobre el que més aprecia de la vida rural, ella respon amb una senzilla pregunta retòrica: "On esmorzo ara?" amb els braços oberts, assenyalant l'ampla vista del Camp de Tarragona. "Sóc una persona d'exteriors, no puc estar tancada a dins."
A l'edat de 46 anys, aquesta dona forta i enèrgica treballa juntament amb el seu pare en una explotació agrícola que cultiva avellaners, ametllers i oliveres. A més, el 2012 va fundar la marca Ca Rosset, que comercialitza els seus productes a través de botigues en línia i una petita botiga física ubicada prop de la casa familiar.
Ester, des de jove, sempre va aspirar a seguir els passos dels seus pares, pagesos de professió. Però a la seva comunitat, ser pagès era considerat de baixa categoria, provocant burla i menyspreu. "Vaig patir insults a l'escola", recorda. No obstant això, ella abraça amb orgull el títol de "pagesa", tot i les expectatives contràries del seu entorn. Malgrat això, els seus pares preferien que les filles s'educessin i no es dedicassin a la pagesia. Aquest prejudici de gènere va forçar Ester a estudiar una FP en química, tot i que sempre es va sentir més connectada amb la terra.
La transformació de la seva vida va arribar quan va començar a reflexionar sobre el futur de les terres familiars. Amb els seus pares a prop de la jubilació, va sorgir la qüestió de qui continuaria la tradició agrícola. Va decidir assumir el repte, fundant Ca Rosset i col·laborant activament amb el seu pare a la granja. Tot i això, les dificultats no van desaparèixer. Ester es va adonar que, en el món rural, les dones com ella encara havien de lluitar per ser reconegudes. Però no es va rendir i va començar a implicar-se en organitzacions com Unió de Pagesos, defensant el seu lloc i els seus drets.
La vida de pagès, malgrat les seves recompenses, també comporta desafiaments constants. Ester critica la falta de reconeixement econòmic per la feina dels agricultors i destaca la necessitat de pagaments justos per als productes agrícoles. Així mateix, valora la creixent apreciació de la pagesia per part de la societat, però reconeix que encara cal molta pedagogia per aconseguir un veritable equilibri entre el món rural i urbà.
En conclusió, Ester Gomis advoca per una inversió real en la vida rural, una aposta que no només beneficia els pagesos, sinó també tota la societat.
https://www.instagram.com/reel/C58XVLKob1c/?igsh=MTg3NTl3bjY1Nzlqdg==
