Aquesta afirmació pertany a Carme Vidal Estruel, politòloga nascuda a Gandesa en una família pagesa, i destacada activista en temes de feminisme i denúncia de les desigualtats inherents al sistema patriarcal. La seva especialització en l'atenció a les dones víctimes de violència masclista la va convertir en una figura destacada de l'associació Tamaia, que es va dedicar a la denúncia d'aquest tipus de conductes.
Carme Vidal reflexiona sobre l'evolució del paper de la dona al camp en els darrers anys. Destaca que les dones sempre han tingut un paper central en el suport dels vincles familiars necessaris per mantenir el model d'explotació agrícola a Catalunya. Observa amb optimisme com moltes dones han reconegut la seva capacitat per liderar explotacions agràries, connectant amb valors feministes com la interdependència i l'ecodependència. Malgrat que les dades de cens mostren que encara hi ha una disparitat de gènere en els titulars d'explotacions, Vidal espera que les dinàmiques actuals apuntin cap a una major participació femenina en aquest àmbit.
En relació a les iniciatives per visibilitzar la feina de les dones al camp i crear comunitat, Vidal destaca la importància de l'articulació des del plural. Assegura que les dones tenen la capacitat de l'articulació política i professional, especialment en contextos tradicionalment masculinitzats. Destaca la importància d'entitats que agrupin les dones dedicades a la pagesia per assegurar que tinguin espais de decisió en un àmbit històricament masculí.
Quant a la participació de les dones en òrgans de decisió com les cooperatives agràries, Vidal destaca la importància de tenir models liderats per dones com a referència. No obstant això, subratlla que la participació de les dones en aquest àmbit encara és molt reduïda, i insta a considerar factors com els horaris i les propostes de conciliació per fer-ho més accessible per a les dones.
Carme Vidal també aborda el concepte de les "costures del patriarcat", destacant que els feminismes busquen posar de manifest els problemes d'un sistema de poder patriarcal que afecta a totes les persones. Apunta que el camp és un indicador clar dels sistemes de poder, i analitza com les dinàmiques històriques han discriminat certes persones dins d'aquests sistemes.
Finalment, en relació a la crisi del model de cures, Vidal advoca per un desplaçament en què la cura de la vida ocupi un lloc central en la organització dels sistemes. Critica el model actual que encara responsabilitza les dones de la cura malgrat les dificultats econòmiques, i destaca la importància de crear serveis i recursos que prioritzi la cura de la vida com a element fonamental. En el context de la seva feina en l'atenció a víctimes de violències masclistes, Vidal destaca els reptes específics que afronten les dones rurals i la necessitat de crear recursos adaptats a les seves necessitats. En definitiva, la seva perspectiva aborda temes essencials per a la construcció d'una societat més equitativa i justa.
