Una de les dones que ha decidit retornar a la terra, a la casa pairal, és Carla Albareda (Igualada, 1995). Amb tan sols 25 anys, mentre les seves amigues gaudeixen de festes i jornades laborals de vuit hores, ella ha triat dirigir Cal Corbella, la masia i granja dels seus avantpassats, on es dedica al preengreix de prop de 360 vedells. La seva convicció és ferma: és pagesa i desitja que la seva vida, així com la de la seva futura família, es desenvolupi entre els camps de l'Anoia. Es troba específicament entre les terres que envolten les poblacions de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet, on es troba l'antiga masia que comparteix amb la seva parella, a més de tres cavalls i una desena de gossos.
Els seus pares, ella dentista i ell informàtic, mai no haurien imaginat que Carla acabaria sent pagesa. No van començar a sospitar-ho fins que va decidir estudiar un grau superior de producció animal i veterinària a Balaguer. "Allà ho vaig tenir clar." La sorpresa va ser enorme quan, amb tan sols vint anys, va arribar a casa dels seus pares i els va anunciar que volia muntar una granja. "No s'ho esperaven." Va trigar gairebé un any a acceptar-ho, però quan van veure que no hi havia alternativa, la van ajudar amb els tràmits. Era el 2016, tenia 21 anys i un futur ple de promeses. No estava sola, ja que en Jesús, la seva parella, compartia la mateixa passió per la granja.
"La meva intenció és viure aquí tota la vida", declara. S'adona que poques persones de la seva edat han triat aquest estil de vida, i menys encara començant des de zero. "És molta inversió, fins i tot abans de començar ja et demanen moltes coses que, fins i tot tenint tots els diners del món, molts no podrien complir." En el seu cas, l'Administració exigia, com a mínim, quatre hectàrees, i afortunadament el seu avi li havia donat un terreny de sis hectàrees. Això va ser crucial, especialment tenint en compte la dificultat de trobar terres en aquella zona i les ajudes agrícoles que triguaven a arribar després de fer la inversió.
Tot i la seva determinació, Carla ha hagut d'afrontar molts obstacles. Als pobles petits, la seva integració no ha estat fàcil, no només pel fet de ser dona pagesa, sinó també per la seva edat. "Els pobles petits tenen una mentalitat antiga i molt conservadora", explica. Els hereders de la masia i les terres dels seus avis eren el seu pare i el seu oncle, però cap dels dos volia continuar amb la granja. Quan van escoltar sobre "una noia" que volia muntar una granja, van dubtar. "Tothom deia: 'Nooo! No aconseguirà res, aquella noia'." Fins que, sorpresos, van veure com dos tractors preparaven els terrenys per a una nova granja de vedells.
Malgrat els seus esforços, Carla lamenta la percepció que sense un home, les coses no poden funcionar. "Està comprovat que les granges on hi ha dones funcionen millor que les que només estan dirigides per homes. Però aquí, hi ha una mentalitat antiga que considera que una dona no pot liderar una granja sola." Fins i tot el seu avi, que li havia donat una part dels terrenys, no va cedir fins que va saber que en Jesús també estaria treballant amb ella a la granja.
https://www.instagram.com/reel/C58XefWoz9W/?igsh=MWd1cWdleTVma3M5aQ==
