Maria Casoliva, nascuda a Sanaüja el 1985, ha tornat a les arrels familiars després de més d'una dècada de viatges lluny de casa. Ara, decideix abraçar la vida rural amb una nova perspectiva.
Per trobar-la, cal dirigir-se als afores de Sanaüja, una petita localitat a la vall del riu Llobregós, en un racó de la Segarra. És allà on s'alça mas Pinyol, una masia ancestral que ha albergat la seva família durant generacions.
Amb una llicenciatura en Ciències Ambientals i un màster en Ecologia Fonamental i Aplicada, Maria va retornar a casa el 2016. A l'entorn familiar, que ja compta amb plantacions de cereals de secà i una granja amb uns 3.000 conills, va introduir una plantació innovadora de més de 8.000 pomeres de la varietat mandy. Aquest projecte, fruit de la cooperativa Fruits de Ponent, pretén revifar una fruita que està en declivi a la plana de Lleida.
El seu marit també va seguir-la a Sanaüja, on van establir-se i ell va trobar feina com a funcionari. Aquest trasllat reforça una idea ben arrelada entre moltes dones pageses: on hi ha la dona, hi ha el llar. I en el context de la vida rural, aquesta màxima adquireix una dimensió encara més profunda. La terra és la base, la mare de tot.
Amb el temps, la "mare dona" de Maria ha donat a llum dos fills. L'ajuda dels avis, que encara viuen a la masia, és fonamental per a l'atenció dels nens, ja que sovint Maria no pot permetre's contractar assistència externa. A més, es troba amb la dificultat de la manca de personal a la zona, on és complicat trobar treballadors locals disposats a fer feines del camp.
A més de la tasca amb les pomeres, Maria gestiona també la granja de conills, que també suposa una gran càrrega de feina. Això no obstant, Maria admet que aquesta activitat proporciona una font d'ingressos més estable, tot i que no li resulta tan gratificant com el cultiu de les pomeres.
Maria reconeix que les dones pageses són una minoria a la seva zona. Tot i que alguns exemples existeixen, en la seva majoria són dones grans que sempre han treballat a la terra de manera informal. Maria considera que aquesta percepció és injusta, ja que les dones han estat sempre la columna vertebral de les cases de pagès. Encara que veu progressos en aquest sentit, creu que encara queda molt per fer per aconseguir la igualtat de gènere al món rural.
Tot i les dificultats, Maria es considera afortunada pel suport incondicional del seu pare en el seu projecte agrícola. No obstant això, lamenta la falta de valoració de la feina dels pagesos per part de la societat. Confia en un canvi d'actitud i destaca la importància de donar suport als productes locals i ecològics. A més, critica la distribució desigual d'ajudes agrícoles i defensa la necessitat de reconèixer econòmicament els nous projectes agrícoles. Tot i les dificultats, Maria mira cap al futur amb esperança i determinació.
https://www.instagram.com/reel/C58XVLKob1c/?igsh=MTg3NTl3bjY1Nzlqdg==
