La verema del futur no només es mesura en quilos i graus Baumé, sinó en cura del sòl, proximitat i lideratge amb valors. A Catalunya hi ha cada cop més dones que prenen la paraula —i el timó del celler— per impulsar una viticultura ecològica, cooperativa i arrelada al territori. Aquest article recull algunes d’aquestes veus i exemples reals que mostren com la sostenibilitat i el lideratge femení caminen plegats.
Per què importa la verema conscient?
La transició cap a pràctiques ecològiques i de mínima intervenció respon a reptes globals (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat) i a un desig local: preservar paisatges i economies rurals. A Catalunya, la presència de vinya ecològica i iniciatives territorials s’ha reforçat els últims anys, amb denominacions i projectes que posen la sostenibilitat al centre.
Anna Rovira — Capçanes: la cooperativa que parla clar
Anna Rovira és la directora tècnica del Celler de Capçanes (Priorat) i una de les figures més reconegudes del vi català. La seva trajectòria a la cooperativa, combinant respecte pel terroir amb innovació, l’ha portat a rebre reconeixements internacionals i a fer visible el paper de la dona dins dels grans projectes cooperatius del país. El Celler de Capçanes, amb aposta per la qualitat i projectes col·lectius, és un exemple de com el cooperativisme pot ser una eina per fer veremes amb valors.
Què aprendre d’aquest cas: les cooperatives poden canalitzar recursos i coneixement per a pràctiques sostenibles, i el lideratge femení en aquestes estructures trenca estereotips i obre models més inclusius.
Josefina Piñol i el caràcter de la Terra Alta
Celler Piñol, a la Terra Alta, és un celler familiar amb produccions ecològiques i una línia d’enoturisme que posa en valor la proximitat. Només posar el nom de Josefina Piñol evoca vins de territori i la persistència d’un projecte conservador de tradició però obert a la sostenibilitat. Cases com aquesta mostren com la verema conscient s’hi entrellaça amb l’economia local i l’acompanyament al visitant.
Vinyes d’Olivardots — mare i filla al capdavant
A l’Empordà, Vinyes d’Olivardots és un exemple nítid de lideratge femení compartit: Carme Casacuberta i Carlota Pena elaboren vins seguint pràctiques ecològiques i, en alguns casos, biodinàmiques. El seu projecte és també un exemple de transmissió generacional —i de com la presència femenina a la vinya i al celler pot definir l’estètica i la filosofia del vi.
La Vinyeta i altres referents d’ecologia i proximitat
Celler La Vinyeta (Empordà) fa temps que treballa la producció ecològica i desenvolupa experiències enoturístiques i projectes ambientals. És un model reiterat a diverses comarques: cellers petits i mitjans que aposten per tancar cadenes (del camp a la taula) i per donar protagonisme a les dones en totes les tasques —del camp al màrqueting.
Pràctiques concretes que marquen la diferència
- Viticultura ecològica i biodinàmica: reducció d’input químics i ús d’adobs naturals.
- Gestió cooperativa i economia circular: compartir recursos i projectes conjunts, com el cas de Capçanes.
- Conservació de varietats autòctones: prioritzar la identitat local i apostar per la qualitat.
Epíleg: col·lectiu, proximitat i futur
La verema conscient ja no és una moda puntual: és una forma de garantir paisatge i futur. Dones com Anna Rovira, Josefina Piñol, Carme i Carlota (Vinyes d’Olivardots), i moltes altres —tant en cooperatives com en projectes familiars— estan mostrant que fer les coses amb cura pot ser, a la vegada, rendible i dignificador per al món rural.
