Enmig dels arrossars d’Amposta, al Delta de l’Ebre, trobem una història que trenca motlles i encarna el relleu generacional i femení en el món agrícola. Maria Adela Tomàs Ferré, llicenciada en Relacions Laborals per la Universitat Rovira i Virgili, va decidir fer un gir radical a la seva trajectòria professional per tornar a les arrels: la terra. Després de treballar anys en l’àmbit de l’administració i l’assessorament laboral, va apostar per liderar l’explotació arrossera familiar, una decisió que l’ha convertit en una de les veus més destacades del sector agrari català.
Des del 2015, Maria Adela gestiona més de 20 hectàrees d’arròs. Però no ho fa com abans. Amb una clara vocació de modernització, ha incorporat sistemes de precisió per controlar els cultius, ha optimitzat la sembra i la recol·lecció, i ha aplicat eines tecnològiques per maximitzar l’eficiència de la producció. Aquesta aposta per la innovació s’ha traduït en una explotació més competitiva, sostenible i adaptada als reptes del canvi climàtic.
El seu lideratge no es limita a la gestió del camp. Maria Adela Tomàs és la primera dona que forma part de la Cambra Arrossera del Montsià, una institució amb gairebé un segle d’història. La seva presència en aquest òrgan no només simbolitza un pas endavant en la representació femenina dins del sector, sinó que també obre la porta a una nova manera de fer les coses: més inclusiva, col·laborativa i amb sensibilitat per les necessitats de les dones del món rural.
La seva visió de l’agricultura va més enllà de la producció. Defensora d’un model agrari arrelat al territori però obert a la innovació, Maria Adela aposta per una agricultura que respecti el medi ambient, que garanteixi el relleu generacional i que dignifiqui la feina de les pageses. Entén el camp com un espai viu, amb futur, i amb capacitat de lideratge des de la mirada femenina.
La història de Maria Adela Tomàs Ferré és la d’una dona que ha sabut transformar l’herència familiar en un projecte de futur. El seu exemple inspira una nova generació de dones que volen formar part del món agrari, no només com a treballadores, sinó com a protagonistes de la seva transformació. En un país on el camp encara lluita per mantenir-se viu, dones com ella són imprescindibles per garantir-ne la continuïtat amb intel·ligència, coratge i innovació.
